< Notícies

Final de la Copa del Rei (Madrid, 21/04/18)

- 2018-04-25

El cap de setmana del 21 i 22 d’abril, la PBG va organitzar desplaçament a Madrid per assistir a la Final de la Copa del Rei que el Barça va jugar contra el Sevilla.

Tal i com ja vam fer l’any passat, vam optar per sortir de Girona el divendres a mitjanit. Vam fer tot el trajecte de nit i vam intentar dormir totes les hores que vam poder (alguns més que d’altres!). De bon matí ja érem a Madrid i com que hi havia força incertesa pel tema de les entrades vam decidir que el primer que faríem és anar a IFEMA a recollir-les. I va ser una bona pensada perquè vam ser dels primers i gairebé no vam haver de fer cua. Val a dir que el club ho tenia força ben muntat i previst i el circuit era molt àgil.

Un cop ja tots vam tenir les entrades, vam procedir a fer el ritual de cada desplaçament: l’esmorzar. Allà mateix, a IFEMA, i amb permís dels agents de seguretat, vam muntar la taula i vam fer un bon àpat a base de pa amb tomàquet, embotit i coca de xocolata. Tot boníssim!!!

Seguidament, vam anar a aparcar el bus a prop de  l’estadi i allí va començar el nostre dia per Madrid. Vam anar tots junts al centre de Madrid en metro i vam passejar, vam fer tapilles, vam fer cerveses, ens vam fer fotos, vam riure, vam cantar... I així vam passar el matí! A l’hora de dinar vam anar a menjar plats típics madrilenys com els “bocatas de calamares”, “callos” i alguna altra delícia. I com que segurament alguns encara havien quedat amb gana, després de dinar vam anar a la mítica xocolateria “San Ginés” a fer una xocolata amb xurros o porres, segons el gust de cadascú. Alguns també van aprofitar per dormir una mica perquè estaven molt cansats...

A la Plaza Mayor cada vegada hi havia més gent del Barça i els càntics eren constants. I com que ja eren gairebé les 6 de la tarda vam decidir agafar el metro i anar enfilant cap a l’estadi. L’anada en metro va ser tota una experiència. El vagó anava ple de gent del Barça i vam passar-nos més de 10 parades cantant, saltant i animant el nostre equip amb els càntics habituals.

Un cop ja fora del metro, vam anar a fer un volt per la zona fan però com que ja gairebé era l’hora de plegar, vam anar enfilant cap a l’estadi. El trajecte era d’aproximadament 1 Km i mig però el vam fer a un ritme pausat perquè estàvem tots força esgotats i a més a més anàvem parant a comprar que sí una cerveseta que sí unes patates... tot per anar fent coixí! Finalment, vam arribar al camp quan just acabaven d’obrir. El Wanda Metropolitano es troba situat enmig d’un descampat, vora una zona residencial, i s’erigeix majestuosament.

Els controls d’accés van ser força exhaustius... res que no s’hagi dit. Es van requisar tot tipus d’elements de color groc i no sempre de bones maneres. Realment es va posar de manifest com s’estan vulnerant els drets individuals i col·lectius d’una societat pacífica en les seves reclamacions. Ah, i també ens van requisar la pancarta de la PBG tot i que en aquest cas el motiu van ser les grans dimensions.

El partit va ser un festival de gols del Barça. L’afició animant fins al final en un camp on, pel fet de ser semicobert, tot se sent i vibra més. Van ser 90 minuts d’ensomni, d’un Barça impecable i contundent, d’una afició, la nostra, que es fa més gran a cada final. En definitiva, una nit inoblidable que va culminar amb la trentena Copa del Rei.

Com ja hem comentat, dos punts negatius: la manca de llibertat d’expressió i l’actitud dels jugadors després del partit que sembla que tinguin mandra de saludar l’afició (una cosa de la qual el club n’és el responsable i hauria de ser qui hi posés remei).

Ja de matinada vam tornar al bus i vam tornar cap a Girona. Segons en Xevi, el conductor, al cap de 10 minuts d’haver arrancat, tots ja dormíem. I és que estàvem realment molt i molt cansats. Però alhora també estàvem contents d’haver gaudit d’una final més del nostre equip, d’haver compartit l’experiència amb els companys de sempre, d’haver rigut, d’haver gaudit... en definitiva, d’haver engruixit l’esperit penyístic!

 

Volem agraïr molt sincerament a tots els socis que vau decidir compartir amb nosaltres aquest desplaçament. Gràcies i fins la propera!